Denunciem que s’està vulnerant l’article 24 de la Constitució per la falta de recursos humans i materials dels tribunals
Abusos reiterats com les despeses de la hipoteca, l’IRPH o la multidivisa s’amunteguen en els tribunals especialitzats dissuadint al consumidor de reclamar
Demanem empara al nou Defensor del Poble davant la flagrant vulneració de l’article 24 de la Constitució a la qual assistim els consumidors que no veiem garantida la nostra tutela efectiva en els tribunals. Ha d’instar el Govern a proveir de recursos humans i materials suficients perquè abusos reiterats com les despeses de la hipoteca, el IRPH o la hipoteca multidivisa trobin un llit adequat i no s’amunteguin en els tribunals especialitzats fins a 3 i 4 anys. Una dilació dels procediments que acaba dissuadint al consumidor de reclamar.
En aquest context, es fan necessàries mesures contundents per a defensar els interessos del consumidor financer, com la imposició de sancions i recàrrecs dissuasius a les entitats que persisteixin en les males pràctiques i la comercialització de productes i serveis amb clàusules abusives.
Traslladem al nou titular de la institució que els mecanismes extrajudicials són un “pegat” com s’ha demostrat en nombroses ocasions: després de l’arbitratge de les preferents, els tribunals es van omplir de reclamacions i el mateix va succeir amb les clàusules sol, un fracàs absolut, que va portar amb si la implantació dels jutjats especialitzats, sense mitjans materials ni humans suficients.
“Malgrat que l’allau d’assumptes bancaris sense resoldre s’acumula en aquests jutjats, i que, com ja ens temem, la crisi de la pandèmia portarà amb si molts més, no s’articula cap mecanisme dissuasiu que eviti que el predisponent col·loqui clàusules abusives o practiqui mala praxi i que, en cas d’haver-ho fet, eviti acabar en tribunals”, sosté Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN.
Recorda al nou Defensor del Poble que aquest sistema, a més, “els surt summament rendible a les entitats, perquè dissuadeix als consumidors de reclamar a causa de la lentitud de la Justícia i suposa un rescat encobert a les entitats financeres que veuen amb tranquil·litat com hauran de retornar els diners després de 6 o 7 anys als pocs consumidors que hagin reclamat”. La Justícia lenta no és Justícia, postil·la Suárez.
Després de més de 10 anys de la crisi financera, segueix sense haver-hi alternatives efectives per als consumidors bancaris: les resolucions del Banc d’Espanya i la CNMV no són vinculants, les demandes acumulades o col·lectives són complexes processalment parlant i retarden encara més el rescabalament dels consumidors, les entitats financeres no s’adhereixen a mecanismes de resolució alternativa de conflictes (ADR), etc.
