Conclou que prevalen els principis de les directives europees i podria obligar el nostre país a revisar les normes processals per a no privar dels seus drets al consumidor
L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) publica avui les seves conclusions de l’assumpte C-869 en les quals “recorda que si una clàusula ha estat declarada nul·la s’ha de restablir la situació en la qual es trobaria el consumidor de no haver existit”.
És a dir, mancant conèixer la sentència definitiva, el lletrat rebutja de nou la sentència de sòl 1916/2013 de 9 de maig del Tribunal Suprem i obliga al fet que es retornin al consumidor les quantitats cobrades amb anterioritat a aquesta data.
Però va molt més allà: situa la protecció del consumidor per davant de les normes processals del nostre país. I malgrat que la consumidora en qüestió no va recórrer la fallada (que obligava el banc a retornar les quantitats a partir de 2013), i el cas arriba a Europa perquè el banc reclama les costes, l’advocat de Luxemburg estableix que procedeix revisar tot el cas, rebutja el criteri del Suprem, i obliga a restituir íntegrament, i des del principi el pagat de més.
Això significa que si la sentència del TJUE es confirma en aquesta direcció, el nostre país quedarà obligat a revisar la llei d’Enjudiciament Civil.
Amb tot, es tracta d’una “victòria agredolça”, considera Patricia Suárez, presidenta de ASUFIN. “És una injustícia que tants consumidors s’hagin quedat pel camí i que no hagin pogut recuperar els seus diners, quan els jutges, d’ofici haurien d’haver retornat aquestes quantitats l’any 2016, arran de cas Gutiérrez Naranjo”. No obstant això, caldrà esperar a la sentència per a veure l’abast; si es permetrà revisar casos jutjats o només es podrà aplicar als casos vius.
Recordem que el Suprem va delimitar la restitució de les quantitats cobrades de més pel 3% d’una clàusula sol imposada per Banc de Caixa Espanya d’Inversions, Salamanca i Sòria, S.A.O. (Banc Ceiss, absorbit per Unicaja). Els tribunals espanyols han fallat des de llavors nombrosos assumptes en matèria de nul·litat de clàusules sol limitant la pretensió dels consumidors que els retornessin les quantitats indegudament pagades a després del 9 de maig de 2013.
No obstant això, el 21 de desembre de 2016 la sentència Gutiérrez Naranjo va declarar que la Directiva europea 93/13 s’oposa a una jurisprudència nacional com l’establerta pel Suprem espanyol que limitava en el temps els efectes restitutoris vinculats a la declaració del caràcter abusiu d’una clàusula.
A més, en les conclusions d’un altre assumpte donat a conèixer avui, el C-600, l’advocat del TJUE va considerar que els consumidors poden sol·licitar en els tribunals reparació per les clàusules abusives d’una hipoteca encara que aquesta hagi estat executada i el ben venut.
