El Tribunal Suprem falla aquest dimecres una sentència que marcarà l’esdevenir de les futures demandes per aquest producte
El criteri assumit en tribunals, fins ara de caràcter usurari d’aquestes targetes i en el qual es basen el 90% de les sentències, es podria veure modificat pels canvis en les estadístiques del Banc d’Espanya que separen targetes de préstec al consum
Al marge dels litigis, demanem a Govern que publiqui l’Ordre prevista per aturar la concessió de préstec irresponsable i el sobreendeutament de les famílies
Divendres, 21 de febrer de 2020. La defensa del consumidor en els pleits per targetes revolving no només s’ha de fonamentar en el seu caràcter usurari, sinó en la seva falta de transparència, d’acord amb el canvi que va fer el Banc d’Espanya al març de 2017 en les seves estadístiques quan va separar tipus d’interès de targetes i préstec al consum. Una qüestió que podria pesar en l’esperada sentència de Tribunal Suprem dimecres que ve, que marcarà l’esdevenir de les futures demandes per aquest producte
Fins 2017, el butlletí estadístic del Banc d’Espanya publicava el tipus d’interès dels préstecs al consum englobant les targetes de pagament ajornat. No obstant això, a partir de març d’aquest any, el regulador va cedir davant les peticions de les entitats de crèdit i va procedir a distingir el tipus d’interès dels préstecs al consum dels de la targeta de crèdit. D’aquesta manera, la controvèrsia va quedar servida ¿pot considerar usura un tipus d’interès del 25% si la mitjana del mercat en aquest segment de targetes ronda el 20%?
Més del 90% de les sentències dictades es basen en el caràcter usurari de les revolving, però el mateix Banc d’Espanya porta anys assenyalant en les seves memòries de reclamacions la complexitat de el sistema d’amortització i la conveniència que les entitats ofereixin informació clara i transparent als seus clients. És per això que, al marge de si és usuraria o no, des d’ASUFIN defensem a les nostres demandes la doctrina de la transparència material, i així ho ha reflectit en un article jurídic, Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN.
En efecte, el mateix Banc d’Espanya assenyala des del 2009 que el deute que es genera al fer ús d’aquestes targetes pot allargar-se indefinidament si els pagaments mensuals no són suficients per amortitzar-la, donant lloc a ampliacions automàtiques que generen l’efecte “bola de neu “, de manera que recorda a les entitats que han d’informar d’aquesta possibilitat de manera clara i transparent perquè el client pugui valorar correctament el seu grau d’endeutament.
És més, al marge de la litigiositat, Patricia Suárez, presidenta de ASUFIN, assenyala que “la comercialització d’aquests productes ha de respondre als principis de préstec responsable, realitzant una correcta avaluació de la solvència de prestatari i informant correctament i fins i tot facilitant-li algun tipus de simulació de quotes i amortització “.
AVALUACIÓ DE SOLVÈNCIA I SIMULACIONS
En aquest sentit, Suárez també insta el ministeri d’Economia a que publiqui ja la modificació de l’Ordre de transparència i protecció de el client de serveis bancaris que té com a objectiu millorar la publicitat i comercialització de la targeta revolving, per a l’elaboració des d’ASUFIN hem presentat al·legacions.
En l’Ordre no es limita el tipus d’interès però sí el termini de pagament, a l’elevar el percentatge mínim d’amortització al 25% el que restringeix enormement els interessos que es paguen pel deute. A més, afegeix millores com l’obligació d’avaluar la solvència del prestatari o informar el client de manera clara abans i després de la contractació. A ASUFIN hem presentat algunes propostes de millora com la penalització a l’entitat en cas d’incomplir o la necessitat d’aportar simulacions perquè el consumidor comprengui millor el funcionament d’aquests préstecs.
El primer baròmetre de ASUFIN dedicat a targetes Revolving llança que el tipus d’interès mitjà és del 25,20% per finançar compres i del 29,63% per disposar d’efectiu tant en caixers com en el compte corrent.
CINQUENA SENTÈNCIA PER TRANSPARÈNCIA
Mentrestant, el debat als tribunals contínua. Les audiències provincials de Madrid i Alacant han publicat sengles acords d’unificació de criteri deixant clar que no es recolzaran en les noves estadístiques del Banc d’Espanya per avaluar si hi ha usura o no i consideren que el fet que el crèdit es concedeixi mitjançant una targeta no ha de suposar-li al consumidor haver de pagar el triple d’interès
D’altra banda, són cada vegada més els magistrats que declaren la nul·litat del crèdit per falta de transparència. Així, a les sentències ja obtingudes per ASUFIN es suma una cinquena sentència dictada pel magistrat Francisco González de Audicana, el titular del Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona (el mateix que va plantejar la qüestió prejudicial de l’IRPH), a favor del consumidor enfront de l’entitat Wizink que al·lega “falta de transparència i abusivitat per no superar el control de incorporació i comprensibilitat”
Datada el 11 de febrer, declara nul el contracte de targeta de crèdit Citibank modalitat Twin subscrit el 2006 i obliga a Wizink a tornar l’excés del que s’ha abonat pel consumidor per compres i efectius. El client havia disposat d’un total de 12.726 euros i, tot i haver abonat 25.427 euros, encara li quedava pendent un deute de 8.254 euros (és a dir, un total 20.955 euros d’interessos per un préstec de 12.726 euros).
La sentència dicta que “no quedaran incorporades al contracte les condicions generals que l’adherent no hagi tingut oportunitat real de conèixer de manera completa al temps de celebració del contracte”. Un cop salvat aquest primer filtre, “les clàusules generals s’han d’ajustar als criteris de transparència, claredat, concreció i senzillesa de manera que no quedaran incorporades al contracte les que siguin il·legibles, ambigües, fosques i incomprensibles”.
El préstec revolving és un tema que preocupa molt a Europa i està sent tractat en la revisió de la Directiva de Préstecs al Consum. La presidenta de ASUFIN ha participat en diverses trobades amb la Direcció General de Justícia (DG JUST) com a membre de l’associació europea Finance Watch i, juntament amb altres associacions de consumidors de Bèlgica, Alemanya, Romania, etc., ha expressat la nostra inquietud per la concessió de préstec irresponsable i demanat mesures per evitar el sobreendeutament de les famílies.
