Malgrat el repunt en la demanda, la banca puja fins a mig punt el crèdit, a contra corrent d’Europa, que registra baixades de preu
El consumidor s’enfronta a l’estiu, tradicional moment de repunt en la demanda, amb un mercat de préstecs al consum encarit: els productes a curt termini (fins a 5 anys) han passat del 8,79% al 9,46% i els de llarg termini (més de 5 anys) han escalat del 9,01% al 9,53%. Més de mig punt en tots dos casos en tot just sis mesos, segons les dades recollides pel nostre III Baròmetre de préstecs al consum. Si retrocedim un any, a juny de 2020, la pujada és més inflada: els de curt termini, del 7,45% al 9,46%, i els de llarg, del 7,89% al 9,53%.
El més cridaner és que la pujada que apliquen les entitats espanyoles es produeix en un context de baixades en l’àmbit de la UE. Segons les últimes dades del Banc Central Europeu, els préstecs han descendit lleugerament: del 4,76% al 4,59%, en el curt termini, i del 5,67% al 5,61%, en el llarg termini, respecte al mes de gener. Aquestes dades també posen de rellevància que els espanyols paguem molt més que els nostres veïns europeus; en préstecs a curt termini arribem a duplicar en preu la mitjana de la UE.
Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN, alerta que aquest comportament “té lloc quan la morositat està encara continguda entre els consumidors”, que es manté en 4,5% en el primer trimestre del 2021, la mateixa taxa que els dos trimestres anteriors. Afegeix: “És un senyal perillós que es transiti per aquesta senda de pujada de cost de forma tan anticipada”. I és que en l’anterior crisi financera es va arribar a una diferència del 7%, l’any 2014, entre el preu dels préstecs espanyols a curt termini i la mitjana europea.
La publicació de l’III Baròmetre ASUFIN coincideix l’Enquesta sobre préstecs bancaris del Banc d’Espanya que confirma una evolució més favorable de l’oferta i de la demanda de crèdit, en comparació amb els trimestres anteriors, la qual cosa seria un reflex de la millora del context macroeconòmic.
Segons les dades recaptades pel regulador, les entitats financeres preveuen que hi haurà un augment generalitzat de les sol·licituds i que l’impacte de la ràtio de préstecs morosos no afectarà ni als criteris de concessió de préstecs ni a les condicions aplicades.
Directiva europea
Coincideix també amb el debat que està tenint lloc en el Consell i el Parlament europeu sobre la proposta recentment presentada per la Comissió Europea d’actualització de la Directiva del crèdit al consum. Com a important novetat recull que els “Estats membres podran decidir crear un límit màxim específic” per a cada línia de crèdit renovable (revolving), és a dir, podran posar límit als tipus d’interès. A més, dotarà de majors exigències als prestadors, intermediaris de crèdit i proveïdors de serveis de crèdit de finançament participatiu, podent quedar subjectes a la supervisió dels reguladors.
