Patricia Suárez, presidenta d’ ASUFIN, diu que des d’Europa “esmenen una altra vegada la plana als nostres tribunals perquè no es pot furtar al consumidor el seu legítim dret a la justa reparació en nom d’una estabilitat econòmica”
Les conclusions de l’Advocat General del TJUE, conegudes ahir i que posen en qüestió el règim espanyol de responsabilitat de l’Estat, representen el primer pas per a tombar des d’Europa la polèmica sentència del Tribunal Constitucional sobre la plusvàlua, mancant que es confirmin per part del Tribunal, la qual cosa sol ocórrer en la majoria dels casos.
Com ja vam dir, una vegada més, i en aquest cas, protegint les arques municipals, això sí, a costa del legítim dret del contribuent a la seva justa reparació, el Constitucional va dictar una sentència inadmissible. D’una banda, va deixar clar que no es poden reclamar les resolucions en els tribunals que hagin estat ferms, qüestió que no rebatem, perquè és cosa jutjada. Però per un altre, ho va estendre de manera injustificada a resolucions administratives considerant-les consolidades, liquidacions, provisionals o definitives, que no hagin estat impugnades a la data de la sentència i a autoliquidacions, la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada a la data.
L’objectiu va ser clar: evitar l’allau de reclamacions justes de persones que han pagat una plusvàlua seguint una metodologia de càlcul errònia que no sabien que era reclamable i que ara el Tribunal Constitucional pretén tancar-los totes les portes.
“És inadmissible: a un administrat que no coneix les seves possibilitats de reclamació no se li pot vetar aquest dret a posteriori en llaures a salvar un sistema econòmic”, diu Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN.
Doncs bé, des d’Europa, l’Advocat General del TJUE ha deixat clar que Espanya restringeix el dret dels seus ciutadans a reclamar indemnitzacions a l’Estat i el fa establint el requisit d’impugnació prèvia (principi d’efectivitat). En concret, raona textualment que “és evident que no pot exigir-se raonablement a un particular que interposi un recurs contra un acte inexistent per a poder exigir la responsabilitat de l’Estat legislador. Per tant, quan és la llei la que causa directament el mal, aquest requisit té per efecte en realitat impedir l’exercici de qualsevol acció de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador”.
