IRPH: El jutge que va arribar al TJUE plantejarà una segona qüestió a Luxemburg “perquè encara hi ha dubtes”

El titular del jutjat 38 de Barcelona entén que la informació donada per l’Alt Tribunal de la UE “no és suficient”

ASUFIN considera que les hipoteques referenciades a aquest índex difícilment superen el control de transparència i han de ser anul·lades

• A l’espera del Tribunal Suprem, les audiències provincials han dictat ja tres sentències a favor de la banca, mentre que els jutges de primera instància estan de la banda del consumidor.

Dimarts, 12 de maig de 2020. El magistrat del jutjat d’instrucció número 38 de Barcelona, Francisco González de Audicana, vol repreguntar a el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre l’IRPH perquè entén que “la informació ofertada no és suficient” i “es segueixen generant dubtes referent a la interpretació de l’abast del control de transparència i de les conseqüències” en cas de “resultar insuficient la informació facilitada al consumidor”.

Aquest jutge va ser l’encarregat de formular a Luxemburg la qüestió prejudicial sobre l’IRPH (assumpte C-125/18) que va permetre reobrir les milers de causes amb demandes d’hipoteques que suportaven sobrecostos de fins a 25.000 euros de mitjana respecte a les subscrites a l’Euríbor . Ara considera que la sentència de l’Alt Tribunal, dictada el passat 3 de març, no acaba d’aclarir els dubtes, sobretot després de les tres sentències negatives de l’Audiència Provincial dictades fins al moment (dues de la AP5 de Sevilla, del 23 i el 30 d’abril i una de la AP15 de Barcelona, del 24 d’abril) enfront de les 10 dictades per tribunals de primera instància que anul·len tant l’IRPH Caixes com l’Entitats.

D’acord amb aquestes sentències i per l’experiència acumulada en la defensa de milers d’afectats, ASUFIN considera que és molt difícil que la clàusula de l’IRPH superi el control de transparència exigible i que consagra la Directiva 93/13 sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.

Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN, “és indignant que les audiències provincials estiguin reinterpretant la sentència del TJUE per restringir l’abast del control de transparència i reobrir un debat que ja estava tancat. És d’agrair la valentia que mostra el magistrat González de Audicana, tornant a preguntar a Europa, perquè les directives europees que protegeixen el consumidor financer no caiguin en paper mullat.”

La clàusula de l’IRPH estipula una cosa tan crucial com la retribució del préstecs mitjançant interessos, raonen aquestes sentències, i per tant exigeix que el consumidor l’entengui, més enllà del “pla formal i gramatical”. El consumidor ha d’estar en condicions de comprendre el funcionament de la manera de càlcul d’aquest tipus d’interès i de valorar les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, d’aquesta clàusula sobre les seves obligacions financeres.

És més, en moltes d’aquestes primeres sentències que tomben l’IRPH s’arriba a qüestionar obertament el càlcul de l’IRPH, al referir-se a “la possibilitat que tenien les caixes o entitats financeres d’influir sobre aquest càlcul” i de si s’informava al client de tot això. En concret, de la possibilitat que “si una entitat per haver incrementat un mes els tipus d’interès o comissions, perdia quota de mercat, no variava la seva representativitat en l’IRPH”.

DESCARREGAR PROVIDÈNCIA – 11.05.20 – JPI 38 – BARCELONA – IRPH

>> Totes les sentències IRPH estan en ASUFIN