El compendi analitzat contempla 609 sentències, un 22% menys que les 790 registrades en 2019, amb taxes d’èxit per al consumidor del 90%
Un año más, analizamos las nuevas sentencias falladas en el ejercicio y que ya suman 10.568 en nuestra base de datos, a cierre de 2020. El Estudio Jurisprudencial de 2020 arroja una notable subida de los pleitos por revolving, de hasta el 87%, que pasan de 32 a 60, y de las hipotecas IRPH, que prácticamente triplican su número, de 12 litigios en 2019 a 29 el año pasado.
En términos generales, la litigiosidad en tribunales descendió el año pasado un 22%: de 790 sentencias registradas en 2019 se ha pasado a 690 en 2020. Se ha mantenido invariable, eso sí, la tasa de éxito a favor del consumidor, que vuelve a situarse en el 90%.
El producto que acapara la mayor parte de las sentencias sigue siendo la hipoteca multidivisa, pero con evolución a la baja: de 404 desciende a 326. También retroceden los fallos por cláusula suelo, que pasan de 65 a 42 y los de otros productos estructurados, como swaps, de 32 a 16.
Por entidades que protagonizan estos litigios, las tres más importantes de España, CaixaBank, Banco Santander y BBVA, acumulan la mitad de las sentencias, el 54% del total. Destacan Banco Santander con el 30%, seguido de CaixaBank con el 16,3% (que suben con relación a 2019, del 20% y el 9%, respectivamente) y a mayor distancia BBVA con el 7,7%. Entre ellas se sitúa Bankinter, tercera entidad con mayor litigiosidad, con el 14,9% del total.
Sin embargo, de todas ellas destaca el avance de WiZink, que acapara el 54,3% de todas las sentencias por tarjetas revolving, lo que la hace situarse en la sexta posición de las entidades litigadas, con el 4,3% de todas las sentencias totales.
Un any més, analitzem les noves sentències fallades en l’exercici i que ja sumen 10.568 en la nostra base de dades, a tancament de 2020. L’Estudi Jurisprudencial de 2020 llança una notable pujada dels plets per revolving, de fins al 87%, que passen de 32 a 60, i de les hipoteques IRPH, que pràcticament tripliquen el seu número, de 12 litigis en 2019 a 29 l’any passat.
En termes generals, la litigiositat en tribunals va descendir l’any passat un 22%: de 790 sentències registrades en 2019 s’ha passat a 690 en 2020. S’ha mantingut invariable, això sí, la taxa d’èxit a favor del consumidor, que torna a situar-se en el 90%.
El producte que acapara la major part de les sentències continua sent la hipoteca multidivisa, però amb evolució a la baixa: de 404 descendeix a 326. També retrocedeixen les fallades per clàusula sol, que passen de 65 a 42 i els d’altres productes estructurats, com swaps, de 32 a 16.
Per entitats que protagonitzen aquests litigis, les tres més importants d’Espanya, CaixaBank, Banc Santander i BBVA, acumulen la meitat de les sentències, el 54% del total. Destaquen Banc Santander amb el 30%, seguit de CaixaBank amb el 16,3% (que pugen en relació amb 2019, del 20% i el 9%, respectivament) i a major distància BBVA amb el 7,7%. Entre elles es situa Bankinter, tercera entitat amb major litigiositat, amb el 14,9% del total.
No obstant això, de totes elles destaca l’avanç de WiZink, que acapara el 54,3% de totes les sentències per targetes revolving, la qual cosa la fa situar-se en la sisena posició de les entitats litigades, amb el 4,3% de totes les sentències totals.
Per comunitats autònomes, Madrid és la que registra la taxa de major litigiositat, amb un 48,8% de les sentències analitzades i 44,7 sentències per milió d’habitants. Li segueix Catalunya amb un 11,5% de les sentències i 9,3 sentències per milió d’habitant. Destaquen també Astúries, que amb un 3,3% de les sentències però una població més petita, acumula una ràtio de 19,6 sentències per milió d’habitants. El mateix succeeix amb Canàries, amb un 6,7% del total i una ràtio de 18,6 sentències per milió d’habitants.
Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN, destaca que “el consumidor continua guanyant en tribunals pels plets derivats de males pràctiques en el mercat. Les entitats han de ser conscients d’aquesta realitat i fomentar de manera més decidida els acords extrajudicials que evitin al consumidor l’elevada despesa i la difícil travessia d’afrontar procediments judicials que, a vegades, s’estenen fins a tres i quatre anys”.
