«El préstec revolving és un tema que preocupa molt a Europa».
Patricia Suárez és entrevistada per la revista Help My Cash on explica les conseqüències de les targetes revolving i la imminent sentència de l’Alt Tribunal per decidir si aquest tipus de targetes són usureres. Per Javier Mezcua
L’organisme ha de posar fi així a una polèmica que porta temps girant al voltant de les targetes revolving (durant els últims anys la justícia espanyola ja ha tramitat un grapat de denúncies sobre aquest tema). La sentència de Tribunal Suprem «marcarà l’esdevenir de totes les que es fallin en aquesta matèria», ha recordat Suárez.
Help My Cash: Què podem esperar de la propera sentència de Tribunal Suprem?
Patricia Suárez: Segurament el Suprem torni a remetre a les estadístiques del Banc d’Espanya per determinar el caràcter usurari de el tipus d’interès aplicat. El dubte està en si es basarà en les dades del préstec al consum, en general, o en els de la targeta de crèdit en particular tal com ve fent el regulador des 2017. Les audiències provincials de Madrid i Alacant es neguen a distingir, afavorint així als consumidors i declarant desproporcionat l’interès aplicat. Per tot això, des d’ASUFIN defensem des de fa temps una tesi alternativa al tema del caràcter usurari del tipus d’interès, concretament, a l’igual que el Banc d’Espanya considerem summament complex el mecanisme de liquidació i amortització del deute i ens centrem en la manca de transparència amb la qual es van fer les contractacions, i de fet alguna sentència de primera instància ja ha recollit aquest criteri a favor dels nostres associats.
HMC: Podríem esperar una nova llei que reguli els interessos màxims pels quals es regeixen les targetes revolving?
PS: De fet, el Ministeri d’Economia té previst publicar la modificació de l’Ordre EHA / 2899 de 2011 que pretén la millora de la contractació d’aquests productes i per a l’elaboració des d’ASUFIN hem presentat al·legacions. En l’Ordre no es limita el tipus d’interès, però sí el termini de pagament, a l’elevar el percentatge mínim d’amortització al 25%, el que restringeix enormement els interessos que es paguen pel deute. A més, afegeix millores com l’obligació d’avaluar la solvència del prestatari o d’informar el client de manera clara abans i després de la contractació. A ASUFIN hem presentat algunes propostes de millora com la penalització a l’entitat en cas d’incomplir o la necessitat d’aportar simulacions perquè el consumidor comprengui millor el funcionament d’aquests préstecs.
HMC: Com afectarà a tots els clients que actualment tenen causes obertes contra les targetes revolving?
PS: La sentència de Tribunal Suprem que s’espera pel 26 de febrer marcarà l’esdevenir de totes les que es fallin en aquesta matèria. Estableix jurisprudència i totes les instàncies hauran de seguir el seu criteri.
HMC: Podria haver-hi reclamacions en massa?
PS: Hi ha molts afectats per aquest tipus de producte que desconeixen que l’augment del deute que s’han d’amortitzar es deu a el mecanisme revolving. En molts casos, en el moment de la contractació, no s’explicava prou les conseqüències de fer ús del crèdit d’aquesta targeta. És molt probable que amb la Sentència molts afectats s’animin a reclamar. A ASUFIN estem a l’espera per decidir si vam iniciar accions col·lectives per expulsar aquestes clàusules abusives de mercat.
HMC: Aquesta sentència a quin tipus de targetes afectarà?
PS: La majoria de les targetes combinen diversos serveis en un mateix plàstic: acumulació de punts de fidelització, pagament a final de mes i disposició de crèdit (revolving). La sentència no afectarà cap disposició de crèdit que s’hagin fet sota la modalitat revolving, és a dir, la que habilita una línia de crèdit per al client permanentment oberta i amb la possibilitat de pactar el pagament d’una quota molt reduïda. La resta dels serveis no estan sent qüestionats i, per tant, no es veuran afectats.
HMC: Teniu estimacions de quants diners haurien de tornar les entitats de crèdit?
PS: No tenim aquestes dades, però després de la sentència les entitats financeres es veuran obligades a informar la CNMV com ho van fer amb la clàusula sòl i ho hauran de fer amb l’IRPH.
HMC: Com és la situació a altres països europeus?
PS: El préstec revolving és un tema que preocupa molt a Europa i està sent tractat en la revisió de la Directiva de Préstecs al Consum per la Direcció General de Justícia (DG JUST). A ASUFIN hem participat en diverses trobades com a membre de Finance Watch i, juntament amb altres associacions de consumidors de Bèlgica, Alemanya, Romania, etc., hem expressat la nostra inquietud i hem demanat mesures per evitar el sobreendeutament.
HMC: Una sentència que declari el tipus d’interès usurari afectaria altres productes similars que no siguin targetes o fins i tot comercialitzats per entitats que no siguin bancs?
PS: Sense cap dubte en tant que el Tribunal Suprem marcarà les pautes que s’han de tenir en compte per valorar la usura i la transparència en aquest tipus d’operacions.
