Aquest producte és abusiu i reclamable, atès que el seu cost s’afegeix a la hipoteca i es finança al llarg de tot el període, assumint un preu més alt
El 47% de totes les primes d’assegurança de vida i risc que recapta l’assegurança espanyola es fa través de l’assegurança de prima única finançada que col·loca la banca en les hipoteques, segons dades recaptades per ASUFIN, i el preu d’aquestes assegurances és entre un 60% i un 300% més cars que si el trobem en el mercat lliure.
Es tracta d’un producte reclamable en els tribunals sobre el qual ja existeix jurisprudència, amb fins a mig centenar de sentències favorables al consumidor, com les parts dispositives contundents de les audiències provincials de Lleó, Barcelona i Màlaga. Aquesta última, en la seva sentència 266/2020 assenyalava que “l’import de la prima s’inclou dins del capital prestat incrementant el cost del préstec (…). En conseqüència, hem de confirmar la abusividad del pagament d’aquesta prima”
Les característiques d’aquest producte són, fonamentalment, la imposició de la seva contractació com a condició per a la concessió del préstec; la imposició de l’asseguradora així com de les seves condicions; que tota l’assegurança es pagava per endavant en el moment de contractació de la hipoteca i que era el propi banc el que finançava el preu de l’assegurança, dins del préstec, i cobrant els interessos corresponents, en conseqüència.
El banc finançava l’assegurança, per això, si es demanaven 200.000 euros d’hipoteca i la prima de l’assegurança pujaba a 15.000, traspassava 215.000 euros al compte del client. Tot seguit, els 15.000 euros passaven a ser ingressats en el compte bancari de la companyia asseguradora.
Finançar aquesta assegurança, no obstant això, al 1,5% de la hipoteca, durant 35 anys, seguint la simulació, generava un sobrecost en les quotes de 45,93 euros, que en multiplicar per les 420 quotes totals, sumen uns interessos de 4.200,60 euros. És a dir, la prima i els interessos afegeixen un 10% a aquests 200.000 euros sol·licitats pel client.
El finançament d’aquesta assegurança, a més, no deixava rastre en les escriptures. L’obligació de contractació era només verbal i la documentació de l’assegurança es detallava en document a part. A més, existia un conflicte d’interès. Quan es produïa una situació de desocupació o defunció, al banc li resultava més interessant executar la hipoteca impagada, per la qual cosa el segur no s’activava de manera automàtica. És a dir, el banc no té interès en què la seva pròpia filial desemborsi els diners de l’assegurança. En una situació de mercat normal, amb entitats bancàries i asseguradores sense vinculació, això no és un problema.
