L’associació denuncia 10 anys d’interpretació restrictiva del principi de transparència en la contractació amb els consumidors i negacionisme de la jurisprudència del TJUE
La denúncia podria derivar en un procediment sancionador per al nostre país, així com que el TJUE obligui el Suprem a revisar tota la seva doctrina
ASUFIN ha denunciat davant les institucions europees al Regne d’Espanya i, en concret, al Tribunal Suprem per la reiterada i sistemàtica vulneració de la Directiva europea 93/13/CEE que protegeix els consumidors enfront de les clàusules abusives en els contractes. L’escrit compta amb el suport de 68 juristes i economistes experts en Dret dels consumidors i 16 organitzacions de Croàcia, Espanya, Eslovènia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Polònia, Romania i Ucraïna.
L’associació sol·licita a les institucions de la Unió Europea que realitzin “els oportuns esbrinaments i obrin el procediment d’infracció corresponent” a fi de garantir que al nostre país s’apliqui de manera correcta el Dret de la Unió i en concret, el principi de transparència en la contractació amb els consumidors.
En concret, demana “condemnar al Regne d’Espanya a regular el principi de transparència, el seu contingut i abast en la contractació, especialment amb consumidors”, seguint així les exigències de la directiva europea. A suprimir de manera definitiva l’índex de referencia IRPH, tant de caixes com d’entitats, deixant aquests préstecs sense interès conforme admet el sistema legal espanyol i a eliminar així mateix els obstacles i limitacions existeixen en matèria d’accions col·lectives.
La denúncia, presentada el dia d’ahir davant la Comissió Europea per via telemàtica, pot comportar igualment que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obligui a la revisió de tota la doctrina del Suprem.
ASUFIN justifica en la seva denúncia, “amb dades objectives” que el Tribunal Suprem espanyol “no ha estat capaç de resoldre els assumptes amb un criteri que oferís seguretat jurídica”. Aquesta inseguretat jurídica ha provocat que els jutges nacionals s’hagin vist obligats a plantejar fins a 88 qüestions prejudicials en matèria de protecció del consumidor entre 2010 i 2019. Qüestions que han portat a corregir moltes vegades el criteri del Tribunal Suprem el que ha provocat que molts consumidors amb sentència desestimatòria perdessin l’oportunitat de recuperar els seus diners per una interpretació incorrecta de les directives europees.
I és que sistemàticament, el Tribunal Suprem no ha acollit pacíficament la doctrina del TJUE mantenint una clara contradicció jurídica que continua generant greus perjudicis en introduir retallades, limitacions o interpretacions restrictives dels criteris protectors dels consumidors. La demanda aporta dades objectives de les decisions més lesives: la retroactivitat de la clàusula sol, les costes processals, la contractació entre professionals, el venciment anticipat, el IRPH i la falta de legitimació de les associacions de consumidors per a defensar a clients amb inversions d’elevada quantia, caràcter especulatiu o múltiples contractacions, entre altres.
Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN, declara que “aquesta denúncia és la culminació d’una labor incessant de defensa del consumidor bancari en la qual, els qui ens situem en la trinxera de la litigiosidad que genera la abusividad bancària, assistim atònits al retorcimiento que fa el Tribunal Suprem de la jurisprudència del TJUE. Els consumidors estem cansats de començar el dia en el dia de la marmota una vegada i una altra, en una situació d’inseguretat jurídica que no és bona per a ningú. Amb aquesta denúncia esperem que la Comissió Europea prengui cartes en l’assumpte i que el nostre Alt Tribunal recuperi la senda iniciada en 2012 amb la primera sentència que aplicava el principi de la transparència en la contractació massiva.”
Benoît Lallemand, secretari general de Finance Watch, declara que “ASUFIN assenyala amb raó la necessitat urgent de disposar de normes més estrictes entorn de la transparència i la protecció del consumidor financer a Espanya i a la Unió Europea. Com a mínim, hem d’assegurar-nos que els Estats membres respectin les normes, directives i tractats de la UE en aquest àmbit. L’asimetria de la informació en els termes d’un contracte fa que les llars siguin vulnerables a les pràctiques injustes o abusives del sector financer. Garantir que els consumidors comprenguin les implicacions de la utilització dels serveis financers és més important que mai, ja que moltes llars es veuen obligats a endeutar-se a conseqüència de la crisi de COVID-19. Hem d’evitar els errors comesos en l’anterior crisi financera de 2007-2008″.
